gerard quintana al Teatre de Salt

Gerard Quintana fa entrar el carrer al disc que estrena divendres a Salt
El cantant canvia de registre a «De terrat en terrat» amb l'ajut d'Albert Pla

Entrades exhaurides per a la presentació del disc de Gerard Quintana, demà a Salt

Girona
S'havia de dir Cançons urgents per a una crisi, però va decidir sortir al carrer, amb la gravadora a la mà, per captar els símptomes de la crisi, i el resultat és De terrat en terrat, un disc en què Gerard Quintana canvia i diversifica els seus registres per fer incursions en la rumba, la new wave francesa i el reggaeton, aliat amb Albert Pla.
Després d'una preestrena volgudament discreta a Castellterçol, fa dos dissabtes, Gerard Quintana estrenarà el disc De terrat en terrat (Música Global) aquest divendres al Teatre de Salt (21h, 20 euros), dins de Temporada Alta. «El concert té dues parts, la primera centrada en el disc, amb onze cançons i una estructura diferent de la resta del concert. He volgut fer entrar el carrer dins del disc i també del directe. La segona part està més propera a la figura del cantautor que d'alguna manera he exercit en els meus discos anteriors, sobretot els dos últims. En tot plegat hi ha una certa teatralitat, però vull remarcar que no és un musical ni una obra de teatre, sinó un concert.»
Des de la plaça del Pi, a prop d'on té la seva segona residència, Gerard Quintana sortia amb una gravadora digital per recollir els sons de la ciutat; un espai on, remarca, «viu molta gent junta i dependent, perquè tots depenem del súper, no hi ha horts ni, per tant, es poden realitzar els intercanvis i la solidaritat del món rural».
En la seva tasca gairebé documental, al mig d'una ciutat que l'abdueix, el músic troba en la follia urbana del Gòtic, el Raval i tota la Ciutat Vella un contrapès a la seva tendència a l'aïllament. I què fer amb aquestes gravacions a primera línia d'asfalt? Per exemple, portar-les al seu amic Albert Pla («Una de les persones més treballadores i metòdiques que conec», diu Quintana), que amb els seus còmplices Judit Farrés i David Sáenz de Buruaga han produït un disc ple de vida i de sorpreses sonores, ben il·lustrades en una sèrie de coloristes postals del dibuixant Ernesto Carratalà. El primer single, Barcelona en colors, és una cançó de ritme musical i narratiu trepidant, que recorda volgudament el Ça plane pour moi de Plastic Bertrand (1977). Hi ha rumba amb la guitarra de Diego Cortés a Laberint, com ho recomana un passeig des del mercat de Sant Antoni fins a la Rambla passant pel carrer de la Cera, i fins i tot un «reggaeton una mica tumbao» a Marina. També emergeix el Quintana més melòdic a Quan el sol, De vent i dol, Al cel i Gàbia d'estrelles i La crosta, cançons on parla de solitud, de mort, d'amor i d'odi, i de ferides mal curades. Hi ha dos bonus tracks: amb la lletra de Mònica Casamiquela, que va guanyar el concurs convocat per Quintana a través del seu web, i La por, que adapta un poema d'Eduard Escoffet.
Al concert de divendres, dia del seu aniversari, Quintana estarà acompanyat pels habituals Xavi Lloses i Francesc Bertran, més Ermen i «la seva parada electroacústica», Judit Farrés («veus, clarinet i portàtil») i Diana Kerbelis, que «accentua el carrer». Quintana actuarà el 7 de desembre a Durango, en un concert amb Jabier Muguruza. L'11 de desembre presentarà el disc a l'Auditori de Barcelona i el 29 de gener, al Cercle de Belles Arts de Madrid.


http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/108188-gerard-quintana-fa-entrar-el-carrer-al-disc-que-estrena-divendres-a-salt.html



bé,ahir a la nit vaig anar el concert de Gerard Quintana que ens oferia al Teatre de Salt.Va començar a una hora molt prudent, a les 9 del vespre i es va omplir quasi tot el teatre, unes 300 persones.Abans de començar, vaig fer una mirada a tota la gent que omplia el teatre, i em vaig adonar que quasi a les primeres files, hi havien dos menors d'edat amb la seva mare i em vaig preguntar què hi feien allà. Saben que era divendres , que tampoc era molt tard i que potser la mare no tenia ningú que es fes càrreg dels seus fills. Em vaig dir a mi mateixa que no era un concert per nens, ja que en Gerard normalment entre cançó i cançó i la mateixa cançó ,fa una mica de parodia i crítiques de tipus polític,del món,etc. i creia que potser algunes paraules que deia, no eren molt adequades davant d'infants.Bé, cap a la meitat del concert, jo m'els anava mirant, i veia que els pobres nens estaben mig adormits i que no sabien com posar-se.
De sobte, al final del concert, van pujar a l'escenàri els dos nens amb un pastís de cumpleanys(ja que ahir feia anys en Gerard) i llavors vaig comprendre la situació!
Eren els seus fills,i quin regal no pot ser més maco, que celebrar el cumpleanys del teu pare amb ell, i que si cal sacrificar una nit, vulnerant una mica els drets dels infants,crec que no es fa cap mal si és per aquest motiu i que és el millor regal que pot tenir un pare artista, estar amb els seus ,al mateix dia del seu cumpleanys!
FELICITATS GERARD, ETS GENIAL!