gerard quintana al Teatre de Salt

Gerard Quintana fa entrar el carrer al disc que estrena divendres a Salt
El cantant canvia de registre a «De terrat en terrat» amb l'ajut d'Albert Pla

Entrades exhaurides per a la presentació del disc de Gerard Quintana, demà a Salt

Girona
S'havia de dir Cançons urgents per a una crisi, però va decidir sortir al carrer, amb la gravadora a la mà, per captar els símptomes de la crisi, i el resultat és De terrat en terrat, un disc en què Gerard Quintana canvia i diversifica els seus registres per fer incursions en la rumba, la new wave francesa i el reggaeton, aliat amb Albert Pla.
Després d'una preestrena volgudament discreta a Castellterçol, fa dos dissabtes, Gerard Quintana estrenarà el disc De terrat en terrat (Música Global) aquest divendres al Teatre de Salt (21h, 20 euros), dins de Temporada Alta. «El concert té dues parts, la primera centrada en el disc, amb onze cançons i una estructura diferent de la resta del concert. He volgut fer entrar el carrer dins del disc i també del directe. La segona part està més propera a la figura del cantautor que d'alguna manera he exercit en els meus discos anteriors, sobretot els dos últims. En tot plegat hi ha una certa teatralitat, però vull remarcar que no és un musical ni una obra de teatre, sinó un concert.»
Des de la plaça del Pi, a prop d'on té la seva segona residència, Gerard Quintana sortia amb una gravadora digital per recollir els sons de la ciutat; un espai on, remarca, «viu molta gent junta i dependent, perquè tots depenem del súper, no hi ha horts ni, per tant, es poden realitzar els intercanvis i la solidaritat del món rural».
En la seva tasca gairebé documental, al mig d'una ciutat que l'abdueix, el músic troba en la follia urbana del Gòtic, el Raval i tota la Ciutat Vella un contrapès a la seva tendència a l'aïllament. I què fer amb aquestes gravacions a primera línia d'asfalt? Per exemple, portar-les al seu amic Albert Pla («Una de les persones més treballadores i metòdiques que conec», diu Quintana), que amb els seus còmplices Judit Farrés i David Sáenz de Buruaga han produït un disc ple de vida i de sorpreses sonores, ben il·lustrades en una sèrie de coloristes postals del dibuixant Ernesto Carratalà. El primer single, Barcelona en colors, és una cançó de ritme musical i narratiu trepidant, que recorda volgudament el Ça plane pour moi de Plastic Bertrand (1977). Hi ha rumba amb la guitarra de Diego Cortés a Laberint, com ho recomana un passeig des del mercat de Sant Antoni fins a la Rambla passant pel carrer de la Cera, i fins i tot un «reggaeton una mica tumbao» a Marina. També emergeix el Quintana més melòdic a Quan el sol, De vent i dol, Al cel i Gàbia d'estrelles i La crosta, cançons on parla de solitud, de mort, d'amor i d'odi, i de ferides mal curades. Hi ha dos bonus tracks: amb la lletra de Mònica Casamiquela, que va guanyar el concurs convocat per Quintana a través del seu web, i La por, que adapta un poema d'Eduard Escoffet.
Al concert de divendres, dia del seu aniversari, Quintana estarà acompanyat pels habituals Xavi Lloses i Francesc Bertran, més Ermen i «la seva parada electroacústica», Judit Farrés («veus, clarinet i portàtil») i Diana Kerbelis, que «accentua el carrer». Quintana actuarà el 7 de desembre a Durango, en un concert amb Jabier Muguruza. L'11 de desembre presentarà el disc a l'Auditori de Barcelona i el 29 de gener, al Cercle de Belles Arts de Madrid.


http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/108188-gerard-quintana-fa-entrar-el-carrer-al-disc-que-estrena-divendres-a-salt.html



bé,ahir a la nit vaig anar el concert de Gerard Quintana que ens oferia al Teatre de Salt.Va començar a una hora molt prudent, a les 9 del vespre i es va omplir quasi tot el teatre, unes 300 persones.Abans de començar, vaig fer una mirada a tota la gent que omplia el teatre, i em vaig adonar que quasi a les primeres files, hi havien dos menors d'edat amb la seva mare i em vaig preguntar què hi feien allà. Saben que era divendres , que tampoc era molt tard i que potser la mare no tenia ningú que es fes càrreg dels seus fills. Em vaig dir a mi mateixa que no era un concert per nens, ja que en Gerard normalment entre cançó i cançó i la mateixa cançó ,fa una mica de parodia i crítiques de tipus polític,del món,etc. i creia que potser algunes paraules que deia, no eren molt adequades davant d'infants.Bé, cap a la meitat del concert, jo m'els anava mirant, i veia que els pobres nens estaben mig adormits i que no sabien com posar-se.
De sobte, al final del concert, van pujar a l'escenàri els dos nens amb un pastís de cumpleanys(ja que ahir feia anys en Gerard) i llavors vaig comprendre la situació!
Eren els seus fills,i quin regal no pot ser més maco, que celebrar el cumpleanys del teu pare amb ell, i que si cal sacrificar una nit, vulnerant una mica els drets dels infants,crec que no es fa cap mal si és per aquest motiu i que és el millor regal que pot tenir un pare artista, estar amb els seus ,al mateix dia del seu cumpleanys!
FELICITATS GERARD, ETS GENIAL!

agresions dels fills als pares

Las agresiones de hijos a padres se doblan en dos años y el 40% son de chicas

Madrid, 21 nov (EFE).- El número de agresiones de hijos menores a sus padres e incluso abuelos se han doblado en los dos últimos años -de 2.000 denuncias se ha pasado a 4.000-, de las cuales más del 40 por ciento corresponden a chicas, ha explicado en una entrevista con Efe la Fiscal de Sala Coordinadora de Menores, Consuelo Madrigal.
Este tipo de violencia es uno de los que más preocupa a Consuelo Madrigal, que tomó posesión de su cargo en 2008, pues es uno de los delitos que más está creciendo y, actualmente, está preparando una circular dirigida a los fiscales de toda España sobre este asunto.El aún borrador se centra en el análisis de los recursos que prevé la ley del Menor, en aclarar ciertos puntos en la labor del fiscal y en extremar la sensibilidad cuando se recibe la denuncia, "momento en el que los padres, abuelos u otros familiares están cargados de emociones, se sienten sobrepasados e impotentes y los chicos tienen un discurso poco racional". Según sus datos, los delitos de violencia doméstica cometidos por menores en 2007 sumaron casi 2.000 y en el 2008 fueron 4.000, aunque "probablemente" la cifra sea aún mayor porque muchos casos no salen a la luz ni llegan al juzgado. Llama la atención, según la Fiscal de Sala, que hace pocos años el 80 por ciento de los agresores eran varones y el 80 por ciento de las víctimas madres, y ahora la madre continúa siendo la principal agredida, pero la proporción de hijas violentas supera el 40 por ciento. Aunque no hay un perfil sociológico o psicológico de los menores que cometen estos delitos, sí se detecta una mayor proporción del fenómeno entre las familias monoparentales y aquellas en las que pese a haber un padre su figura está muy ausente, según Madrigal. La medida más frecuente y eficaz que adoptan los tribunales en estos casos es ordenar la convivencia del menor en un grupo familiar educativo, porque implica proteger a la familia amenazada, alivia la tensión y el menor recibe tratamiento psicológico y terapéutico.
En la mayoría de los casos, el proceso acaba con éxito.
Por otro lado, Consuelo Madrigal ha llamado la atención respecto a que los problemas de autoridad, indisciplina y déficit educativo están siempre detrás de los jóvenes que se confrontan con la ley: "la mayoría proceden de un fracaso de la escuela y/o de la familia".En este sentido, la fiscal no ha estimado irrelevante el cuidado de las formas y el lenguaje, mostrándose a favor, por ejemplo, del uso del usted en los centros docentes; no sólo cuando el niño se dirija al maestro sino también hacia la cocinera del comedor, el conductor de la ruta, etcétera, porque "todos ellos le están ayudando en su proceso de formación".Muchos de los comportamientos delictivos pasan con la madurez y acaba el proceso educativo", ha concluido la Fiscal, en cuya opinión la ley del Menor es mejorable desde el punto de vista técnico, pero también es una norma que no sólo ha dado un sistema judicial juvenil que exige responsabilidad penal, sino la ocasión de que los jóvenes puedan reinsertarse y enmendar sus errores.
http://es.noticias.yahoo.com/9/20091121/tso-las-agresiones-de-hijos-a-padres-se-5bc9ac5.html

jo crec que avui en dia, tot això està passant per la falta de temps dedicat a la familia.S'estan desatenent als infants, no se'ls hi està donant uns valors i/o normes necessàries per viure en societat, en una societat on tothom s'hauria sobretot de respectar.Per tant ,si aquest infant no té a una sèrie de valors interioritzats, fa que la seva actitud al crèixer sigui qualsevol,majoritàriament negativa, molt influïda per l'entorn on s'ha anat desenvolupant, ja sigui el carrer o a casa sol davant la TV o oridnador.Això no vol dir que tots els infants que creixent en aquestes situacions siguin així, però sí que segur que influeix molt, si aquest és d'una familia destructurada,etc.

El fet que cada vegada hi hagin més nenes que maltracten, crec que és pel fet que la societat va evolucionant ,penso que abans els nens es diferenciaven més amb les nenes en molts de sentits, però avui en dia, cada vegada fan més les mateixes coses i deixen de tenir més diferències entre ells(els nens han seguit jugan a fútbol i cada vegada hi ha més nenes que juguen a fútbol i no a corda).

AUGMENTA EL NOMBRE DE JOVES GIRONINS AMB TRASTORNS ALIMENTICIS

L'hospital de dia de Salt, ha detectat un increment dels trastorns alimenticis entre joves de 12 a 15 anys.Aquest centre disposa de 25 places per atendre adolescents amb patologies com ara trastorns de conducta alimentària,psicòtics,d'espectre autista,trastorns de l'humor,neuròtics greus i patologies en l'ordre de la personalitat.

En quan aquest increment i el gènere,és més en noies que en nois,i s'explica pel fet que disposa d'un programa específic per patologies alimentàries,que tenen més incidència en el sexe femení.

Aquest matí quan he llegit el diari i he vist aquest notícia,m'ha sobtat una mica,pel fet que era tota una pàgina(és un tema important), però també perqué pensava que aquest problema anava a la baixa.Recordo fa uns anys enrera , se'n va fer molt de ressó als medis de comunicació en general i tothom en parlava i a més, veies moltes noies pel carrer massa massa primes. No sé, pot ser són els meus ulls o potser no m'hi fixo amb l'altre gent, però jo no veig tantes noies primissimes com fa anys enrera!pensava que les families i la gent adolescent havia pres nota d'algunes noticies que es van difondre sobre la anorexia i la mort!No sé,potser sóc jo!

què en penseu? crec que és un problema molt greu i és una llàstima que per culpa d'un trastorn mental i de la sociatat,hi hagin nenes i alguns nens que pateixin aquest problema!

pares vulnerant els drets del seu infant

Las consecuencias de ser culturista con 5 años
Video you tube- Giuliano Stroe
lun nov 02 10:40
impresionante lo de este niño culturista, sin duda. Espectacular. No encuentro palabras que puedan describir lo que los padres de este chiquillo están haciendo con él. Sólo tiene… ¡5 años! Que un niño soporte su propio peso sin sobreesfuerzo está bien – barras, flexiones -, pero cuando se le somete a levantar pesos extras ajenos a su propio peso - como cuando levanta pesas - entramos en un campo muy peligroso para cualquier cuerpo infantil en desarrollo: daños serios en los centros de osificación que alteren de por vida el desarrollo músculo-esquelético de este niño.
Así, a bote pronto, se me ocurren una serie de consecuencias de esta actitud negligente por parte de los progenitores de esta “maravilla de la naturaleza”. Para comenzar, la probabilidad de desgaste de las articulaciones. La artrosis tras un ejercicio tan intensivo y mantenido a una edad tan temprana no sería nada despreciable. Probablemente antes de los 30 años este niño tenga las articulaciones propias de una persona de 70 años.
Es muy probable también que desarrolle un trastorno de nuestro tiempo: la vigorexia Porque, ¿quién va a convencerlo de que el éxito no está sólo en el físico cuando no ha conocido otra realidad? ¿Y con su entorno? ¿Quién nos asegura que no utilizará la fuerza como manera de imponerse ante las discrepancias con los demás?
Su crecimiento óseo también puede verse interrumpido. Pensemos que, a los 5 años, los centros de osificación tienen un potencial de crecimiento tremendo. Pero si son destruidos, y hemos de pensar que los traumatismos repetidos pueden ser causa de dicha destrucción, la persona quedará con una estatura muy inferior a la que hubiera podido tener si se hubiese desarrollado plenamente.
Ni qué decir tiene que, si además el chiquillo está siendo hormonado (ojo, es sólo una suposición), su hígado estará siendo sometido a una dura prueba. Todos conocemos casos de fallecimiento precoz en deportistas de élite que consumían anabolizantes.
Por todo ello, por encima del evidente asombro que nos produce ver a un niño haciendo lo que él hace, creo que debería invadirnos la sensación de tristeza respecto a lo que le espera, mezclada con la indignación por tan despreocupados y negligentes padres.
Por el Dr. Francisco Marín (Atención primaria)

Bé, desprès de llegir aquest article-opinió d'aquest senyor i de veure el video del youtube,me quedat sorpresa del que aquest nen amb la seva edat és capaç de fer.Però el que més m'indigna,és sentir una veu adulta en el video anant donant instruccions al nen del que ha de fer.M'ha fet tanta ràbia que espero que les lleis del seu país (són de l'est),hagin vist el video i els hi treguin el nen.No treuen a Espanya nens amb sobrapes?Doncs jo faria al mateix.
Com poden maxacar d'aquesta manera al seu fill? quina finalitat volen arribar?
Si llegiu l'article,podeu saber que aquest nen tindrà al llarg de la seva vida tot una sèrie de conseqüències tant físiques com psíquiques, i tot per uns pares incapacitats que volen treure,segurament, alguna cosa de profit!
Crec que s'estan vulnerant a gran escala els drets dels infants, i per molt que siguin els seus pares(que no deuen tenir gaire res al cap!),algú els hi hauria de fer un toc d'atenció.

ERASMUS A SECUNDÀRIA

Estudiar a altres països trenca una nova frontera,el pròxim curs es posarà en marxa en programa similar a l'Erasmus universitària però dirigit a alumnes de secundària.Les beques pensades per pal.liar les deficiències en el coneixement dels idiomes,estaràn disponibles als alumnes de secundària que hagin fet els 14 anys.Tindran l'oportunitat d'estudiar entre 3 i 6 mesos als paisos que s'hagin sumat a aquesta iniciativa.El programa d'intercanci Comenius permetrà per primera vegada becar a alumnes de secundària que segueixin part del curs a un altre país.Aniran amb families d'acollida i que no cobraran res. es fa així per assegurar que es fa per motivació i no per diners. Els països on es podran anar són: Bèlgica,Rep.Xeca, Dinamara,França,Estonia,Finlandia,Itàlia,letonia,Luxemburg,Noruega i Suècia. Catalunya és on hi ha major número de centres inclosos en aquest programa.
(extret de la Vanguardia)

Què en penseu? jo ho trobo molt bé i molt beneficiós per tot aquell alumne que tingui la oportunitat de poder obtenir aquesta beca.Crec que és un pas endavant en l'educació i més amb el tema de idiomes, ja que Espanya és un dels països on el nivell d'idioma és molt baix comparat amb els altres països europeus.Crec que és un experiència molt enriquidora tant personal com social per l'alumne, ja que anar a un altre país et comporta viure amb una societat, cultura, normes,etc , diferents de les que un està acostumat, i això fa que t'enriqueixis moltissim.Bé, jo parlo per experiència pròpia, i ojalà aquest programa ja haguès existit quan jo estudiava.....

BULLYING

EDUCACIÓ INDEMNITZARÀ UNA FAMILIA PER "BULLYING" DEL FILL A PUIG-REIG

El tribunal creu demostrat que els professors d'una escola de Puig-reig sabien la situació i que no van actuar de manera adequada.
http://www.3cat24.cat/

avui dia 23 octubre del 2009, han donat una sentència a favor d'un nen que l'any 2004 va sufrir a l'escola on anava tota una sèrie de maltractes ,bullying,per part d'altres alumnes del mateix centre.Una de les negligències per part dels mestres, va ser que aquests estaven al corrent del que li passava el nen, però no li van donar la importància que requeria la situació. Fins a tal punt que el nen va tenir que marxar a un altre centre educatiu ,va tenir que repetir curs i posar-se en mans de psicòlegs per tal de poder superar tot el que li havien fet. Crec que és una bona sentència i crec que devegades això s'hauria de mirar d'observar més bé en els centres educatius, ja que és un tema greu i real,que fa anys que passa i sembla que ningú no en fa gaire cas!

Però què passa amb aquests nens i nenes que pateixen això?